A huge collection of 3400+ free website templates JAR theme com WP themes and more at the biggest community-driven free web design site
Home / De cine / Pedro Balañá Fuertes, Juan Bas, Lluís Josep Comerón, Antoni Kirchner y Mercedes Sampietro, nuevos Miembros de Honor de la Academia del Cine Catalán

Pedro Balañá Fuertes, Juan Bas, Lluís Josep Comerón, Antoni Kirchner y Mercedes Sampietro, nuevos Miembros de Honor de la Academia del Cine Catalán

La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, ha presidido la ceremonia del nombramiento

 

 

 

 

 

 

La Sra. Ada Colau, alcaldesa de Barcelona, ha recibido hoy en el Palacete Albéniz de Montjuïc los nominados a los IX Premios Gaudí y los nuevos Miembros de Honor de la Academia del Cine Catalán en un acto conducido por la actriz y académica Maria Molins.

.

 Este año han sido distinguidos como nuevos Miembros de Honor del exhibidor Pedro Balañá Fuertes, el productor Juan Bas, el director de cine Luis José Comerón, el crítico y ex Delegado de cinematografía de Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña y ex director de la Filmoteca de Cataluña, Antoni Kirchner y la actriz Mercedes Sampietro.

Estos grandes profesionales, dos de los cuales nonagenarios, han sido glosados previamente por personas con quienes han compartido momentos clave de la vida, para recordar su contribución al cine o su trayectoria vital, y han recibido un galardón conmemorativo de su nombramiento, un Gaudí de pequeño formato.

     

 

José Fiestas, fundador Kelonik (1979) empresa que ha equipado más de 4.000 salas de cine con proyectores y equipos de sonido, recordó su primer cliente glosando la figura de Pedro Balañá Fuertes, que ha recibido la distinción en nombre de toda la estirpe y por todos los cines que han creado.

 

 

La consolidación de Kelonik ha ido paralela al crecimiento de los cines Balañá y sus catedrales del cine; el productor y consejero delegado de Diagonal TV Jaume Banacolocha ha presentado su socio y amigo, el productor y también consejero delegado de Diagonal TV Joan Bas con quien ha hecho realidad tantos proyectos;

el productor Paco Poch, Miembro de Honor de la Academia, ha evocado al director de La revuelta de los pájaros Lluís Josep Comerón, infatigable Mataró que ha dejado las cámaras por la pluma y el piano; el crítico cinematográfico y también Miembro de Honor de la Academia Jaume Figueras, cofundador con el mismo Kirchner y el desaparecido Pedro Ignacio Fages del Círculo A,

los primeros cines de arte y ensayo en vo, ha sido el encargado de glosar el crítico Antoni Kirchner, ex Delegado de cinematografía de Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña y ex director de la Filmoteca de Cataluña, tal como le gusta recordar, y finalmente la actriz Francesca Piñón ha leído la glosa de Mercedes Sampietro escrita por el director Joaquín Oristrell desde la distancia madrileña, dado que no podía acompañarla al acto de Montjuic.

La presidenta de la Academia, Isona Passola, ha dado la bienvenida y la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, ha cerrado el acto con sus palabras. La alcaldesa ha destacado el papel transformador del cine en un momento de incertidumbres y esperanzas.

  

También ha hecho un llamamiento a la responsabilidad del séptimo arte “en su capacidad de hacernos imaginar”. Colau, que ha felicitado al cine catalán por el gran momento que pasa, reclamó un IVA cultural de acuerdo a los estándares europeos y lejos del 21% actual.

El acto también ha contado con la presencia institucional de Juanjo Puigcorbé, diputado delegado de Cultura de la Diputación de Barcelona; Xavier Diaz, director del Instituto Catalán de las Empresas Culturales; Xavier Trias, concejal presidente del Grupo Municipal de CiU; Carina Mejías, concejala presidenta del Grupo Municipal de Ciudadanos; Francisco Vargas, director del Área Audiovisual del ICEC; Camilo Tarrazón, Presidente del Gremio de Empresarios de Cines de Cataluña; Àlex Casanovas, presidente de la Asociación de Actores y Directores Profesionales de Cataluña; Raimon Masllorens, presidente de Proa Montserrat Bou, secretaria general de PROA, Agnel Domínguez, directora de Comunicación y Actividades de la SGAE y la Fundación SGAE en Cataluña.

Después, se ha hecho la tradicional foto de familia con los nominados y los nuevos Miembros de Honor y, por primera vez, los nominados han recibido un diploma por su nominación a los Premios Gaudí.

 

Els nous Membres d’Honor

Pere Balañá Forts

foto_nota_1_400

Pere Balañá Forts va néixer a Barcelona el 12 de desembre del 1924. Va començar com a exhibidor cinematogràfic al cinema Avinguda de la Llum, ubicat als baixos de l’actual centre comercial El Triangle de la Plaça de Catalunya de Barcelona. El Nadal de 1942 va projectar uns dibuixos de Disney, la primera pel·lícula programada per l’empresa Balañá. El segon cinema seria l’Alcázar, inaugurat el 1922 amb el nom de Pathé, i després, el 1949, arribaria el Tívoli, edificat el 1919 per fer teatre però que a partir del 1927 alternaria cinema i espectacles en viu i des de els anys 90 quedaria definitivament com a sala de teatre. Més tard s’incorporarien el Borràs (1953), el Coliseum (1955), el Novedades (1960), el Regio (1962), l’Aribau (1962) i l’Urgell (1963).

Després han vingut més locals, alguns dels quals encara existeixen i altres han desaparegut, reconvertits en multisales o en altres negocis, com és el cas del Bosque o del Capitol. L’última incorporació als cinemes de la ciutat ha sigut la del Balmes Multicines, un complex modern que ofereix pel·lícules en versió original. Avui en dia el grup gestiona 8 multicines i un total de 63 pantalles. Han estat més de 70 anys treballant en el sector de l’exhibició cinematogràfica. Al llarg de tots aquests anys, Pere Balañá Forts ha aportat a Barcelona locals emblemàtics, que han estat i són encara espais de referència d’aquesta ciutat.

 

Joan Bas 
Posteriorment treballa a TVE durant catorze anys, on intervé en programes de diferents gèneres -infantil, musicals, concurs i dramàtics-, com a ajudant de realització i realitzador. Entre aquests programes destaquen: Terra d’Escudella, Estudio 1, Lletres Catalanes, Català amb nosaltres, Taller de Comèdies i Temps de cançons. Finalment és nomenat Adjunt a la Direcció de Programes de TVE a Sant Cugat.Joan Bas va néixer a Barcelona el 1949. Soci fundador de la productora Diagonal TV, ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la realització i la producció televisiva. Després de cursar estudis d’Enginyeria de Telecomunicacions, es va iniciar professionalment a Ràdio Miramar com a operador i mesclador de so.

Més tard, a Televisió de Catalunya, durant 13 anys, comença com a Cap de realització, per passar desprès a ser Cap de Programes de ficció. Des de TV3 va crear, juntament amb Josep Maria Benet i Jornet, la primera sèrie diària del territori espanyol, de 180 capítols, Poblenou, que durant el seu any d’emissió va aconseguir una mitjana de share del 39%. També a Televisió de Catalunya participa com a Director de Producció Executiva a diferents produccions, com Quico, Oh Europa!, La Llol, Estació d’enllaç, Pedralbes Centre, Rosa, Vostè mateix, Secrets de família, Nissaga de Poder i Les Teresines. També va participar com a Director de Producció Executiva en dues sèries per al Canal 9: Herència de Sang i A Flor de pell.

A nivell educatiu, va ser impulsor i professor del primer Màster de producció i realització de televisió a la UPC.

L’any 1997, ja des de Diagonal Televisió, en associació amb Zeppelin TV, va portar a terme la producció de la primera sèrie diària de ficció, espanyola, per a Telecinco: El Súper. També des de Diagonal TV, juntament amb en Jaume Banacolocha s’ha fet càrrec de la producció executiva de sèries com: Calle Nueva, Ambiciones, Temps de Silenci, Moncloa, ¿Dígame?, Rías Baixas, Mirall trencat, El y Ella, Setze dobles, De moda, Mar de fons, Ventdelplà, 700 Euros, 90-60-90 Diario secreto de una adolescente, La Señora, 14 de abril. La República, Bandolera, KMM, Amar en tiempos revueltos, Infidels, Isabel, Sin Identidad i Carlos Rey Emperador. I dels llargmetratges Va a ser que nadie es perfecto (2006) dirigida per Joaquim Oristrell, La Corona partida (2015) dirigida per Jordi Frades i The bookshop (2016) dirigida per Isabel Coixet. Actualment està a càrrec de la producció executiva de la sèrie Amar es para siempre (Antena 3) i La Catedral del Mar.

Ha estat reconegut, entre d’altres, amb el Premio Iris 2012 de la Academia de Televisión al mejor productor per 14 de abril. La República; el Premi Ondas 2012 per Isabel, el Premio Nacional de Televisión 2014 per Isabel, el Premio Iris 20, el Premio Iris 2015 de la Academia de Televisión al mejor productor per Isabel i el Premio ACE 2016 de l’Associació de cronistes d’espectacles de Nova York al millor productor per Carlos Rey Emperador.

 

Lluís Josep Comerón 
Va començar en el sector per casualitat, donat que va estudiar matemàtiques a la universitat i les seves primeres activitats en relació amb el cinema van ser com a periodista i guionista. Juntament amb altres joves de la ciutat va crear l’any 1950 el Cine Club Mataró, on es feien sessions de projeccions de cinema i debat.Lluís Josep Comerón va néixer a Mataró el 1925, i sempre ha volgut residir-hi, malgrat les temptacions de traslladar-se a Barcelona o fins i tot d’instal·lar-se a Nova York o a Hollywood per desenvolupar allà la seva activitat cinematogràfica amb més possibilitats. Comerón ha destacat per la seva carrera com a guionista i director cinematogràfic.

Sempre va destacar la importància del guió en les seves pel·lícules, de baix pressupost. El cost de la primera d’elles, Larga noche de julio, que es va projectar al cinema el 1974, va ser de quatre milions de pessetes, quan la mitjana de l’època es situava en 20 milions.

A les seves ordres com a director, entre molts altres, hi va treballar Antonio Banderas, en els seus inicis. Va col·laborar amb un altre gran director, Antonio Isasi-Isasmendi, i va ser també Director de coproduccions nacionals i internacionals de TV3, etapa en la qual va impulsar el naixement de moltes productores del país.

Nombrosos guions, més de cinquanta curtmetratges, documentals i vuit llargmetratges, entre d’altres, conformen la seva trajectòria com a cineasta. El seu primer treball data del 1956, La legión del silencio, amb un guió de Comerón que va dirigir José María Forqué. El seu primer llargmetratge és del 1963, Escuadrilla de vuelo, mentre que amb el que va obtenir més èxit com a guionista va ser Las Vegas 500 millones. La seva darrera pel·lícula, L’altra cara de la lluna, la va escriure i dirigir l’any 2000. Tot i que al llarg de la seva carrera ha desenvolupat diferents ocupacions dins el cinema, és en la feina de director en la que s’ha trobat més còmode. A més de la seva activitat com a cineasta, Comerón és escriptor i compositor musical. Va ser finalista del Premi Josep Pla de novel·la amb l’obra Una cantonada al desert (2001).

Va ocupar la presidència de CinemaNet, una associació sense ànim de lucre dedicada a la promoció dels valors humans, familiars, cívics, socials i educatius en el cinema, des de l’òptica de les propostes de l’humanisme cristià. L’any 2015, en complir 90 anys, Comerón va deixar la presidència de CinemaNet i els seus companys el van distingir amb el primer dels Premis cinematogràfics “Família” per la seva trajectòria.

 

Antoni Kirchner 


Va ser un dels màxims exponents de la generació de crítics que van aparèixer en la dècada de 1960. Va suposar un canvi en l’apreciació del cinema d’autor, per exemple, en la sensibilitat per la irrupció de les noves cinematografies de països tradicionalment poc desenvolupats en els mercats cinematogràfics, com ara el nou cinema canadenc, el novo cinema brasileiro, el jove cinema txec, les generacions d’autors xinesos o el mateix free cinema britànic, entre d’altres.Antoni Kirchner va néixer a Barcelona el 1940. Després de cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona va treballar en diverses agències de publicitat fins que va crear SUGEST, el 1962. Gran aficionat al cinema, Kirchner va alternar la publicitat amb conferències, cinefòrums, organització de cineclubs i la feina de periodista, publicant cròniques dels festivals com a enviat especial de La Vanguardia, El Noticiero Universal i Fotogramas, així com també crítiques a Serra d’Or, Destino, Club RACC, Imagen y Sonido, Ensayos de cine, L’Hora, Tele/eXpres i Mundo Diario. També va publicar crítiques de televisió i de circ a El Noticiero Universal.

Durant 10 anys va alternar les publicacions en premsa amb col·laboracions en ràdio i televisió. A Radio Nacional de Catalunya va començar com a crític en diversos programes de Radio Peninsular, i va codirigir, amb Juan Antonio Fernández-Abajo un magazín de cinc hores, els dissabtes a la nit, titulat La gran noche del espectáculo, amb una roda de corresponsals a Madrid, París, Londres, Roma i Nova York, que comentaven l’actualitat cinematogràfica. En aquesta emissora va dirigir i presentar un programa setmanal, La calle 42, dedicat exclusivament al cinema. Quan el 1976 es va crear Ràdio 4, la primera ràdio pública en català després de la Guerra Civil, va dirigir i presentar “Cinema 4”, programa setmanal dedicat a la informació cinematogràfica. A Televisió Espanyola a Catalunya va ser col·laborador del magazín de mitja tarda Escenari, el 1978 i 1979.

Del 1967 al 1982, va ser cofundador, amb en Jaume Figueras i Pere Ignasi Fages, del Círculo A, la primera xarxa de cinemes d’Art i Assaig de l’estat, programant sales a Barcelona, València, Madrid, Palma de Mallorca, Saragossa i Bilbao. Els cinemes del Círculo A, que després es va passar a dir Cercle A, van ser els primers a tractar el cinema des d’una òptica cinèfila i d’autor, en versió original, subtitulada. La seva aportació va marcar tota una generació i significà el descobriment d’un altre cinema.

Tota la tasca de creació, recuperació i exportació del cinema català, des de la restauració de la Generalitat fins a la seva consolidació als anys 2000, va passar per la figura de l’Antoni Kirchner. Des del 1982 al 2001 va ser Delegat de Cinematografia i Vídeo del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Director de la Filmoteca de Catalunya del 1983 al 2000. En aquests anys, va treballar en diferents funcions com a Delegat del Departament de Cultura: al Festival de Cinema de Sitges, al Patronat de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i als Consells de Direcció del programa de formació europeu “PILOTS” i del Consell de l’Euro-regió “4 motors per Europa”. També va ser director de “Catalan Films & TV”, de l’oficina de promoció exterior i Promotor de l’oficina a Barcelona del programa europeu MEDIA: Media Antena Catalunya i Vocal del Consejo Superior de Cinematografia del Ministerio de Cultura i d’una Comissió per la coordinació d’inversions i ajuts a la producció audiovisual catalana.

Del 1990 al 2009 va ser professor de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Des del 2008 és un dels 17 “arbitrator” europeu de la European Film Exporters Association.

Actualment modera, cada setmana, el col·loqui dels “Sopars de Cinema”, un cinefòrum en versió actualitzada que té lloc els dimarts als Cinemes Boliche de Barcelona.

 

Mercedes Sampietro 

Mercedes Sampietro nació en Barcelona. Su vida ha estado ligada a la interpretación desde que, muy joven, encarrila su profesión a través del teatro amateur. La primera decisión que cambió su vida sería la de estudiar en el Instituto del Teatro de Barcelona, ​​del que nacerá el grupo de teatro experimental Cátaro. El año clave para la Mercedes es en 1970, cuando debuta como actriz profesional con la obra Olvida los tambores de Ana Diosdado. Desde entonces ha interpretado una veintena de obras teatrales de autores como García Lorca, Shakespeare, Marlow / Brecht, Dürrenmat, Sartre, Hampton, Bond, Eduardo de Filippo, Strindberg, Koltés y Racine; bajo la dirección de destacados directores de escena como Ángel Facio, Lluis Pascual, Mario Gas, Miguel Narros y Sergi Belbel.

En 1977 la actriz debuta en el cine con A un Dios desconocido, dirigida por Jaime Chavarri, y desde ese momento ha interpretado más de cuarenta seis películas. Pero sin duda fue Gary Cooper que estás en los cielos de Pilar Miró, la primera que le proporcionó el aplauso de la crítica y los premios de Interpretación Femenina del Festival Internacional de Cine de Moscú y el de Taormina, entre otros, así como el comienzo de una buena relación profesional entre la directora y la actriz, que se prolongó en cuatro películas más. Ha trabajado, en otros, con los directores Fernando Colomo, Miguel Picazo, Montxo Armendáriz, José Luis Garci, Gracia Querejeta, Gerardo Vera, Patricia Ferreira, Judith Colell, Adolfo Aristarain, Joaquín Oristrell, Manuel Gómez Pereira, Manuel Huerga y acaba de estrenó la primera película del director teatral Miguel del Arco.

La televisión también ha contado con el trabajo de la actriz catalana. Entre los títulos más destacados encontramos La Tía de Frankestein (1986), El mundo de Juan Lobón, (1988), dirigida por Enrique Brassó, Juntas pero no revueltas en 1995 dirigida por Antonio del Real, Historias robadas dirigida por Belén Macías en 2011 , Porca Miseria dirigida por Joel Joan, saga de poder y la más reciente, la Riera, ambas de TV3.

Esta amplia trayectoria le ha permitido conseguir importantes premios, tanto cinematográficos como teatrales. Entre los primeros, el de mejor interpretación femenina en el Festival Internacional de Cine de San Sebastián en dos ocasiones, por Extramuros y por Lugares Comunes y el Goya a la mejor interpretación femenina protagonista por esta última película. En teatro, ha recibido, entre otros, el Max a la mejor actriz protagonista por Sábado, domingo y lunes. Además, le ha sido concedido el Premio Nacional de Cinematografía en 2003.

Mercedes Sampietro fue Presidenta de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España desde noviembre de 2003 hasta diciembre de 2006, pasándole el testigo a Ángeles González-Sinde. En 2009 dirigió el cortometraje Turismo, por el que obtuvo el Premio Gaudí al Mejor cortometraje. Asimismo, ha realizado varias giras teatrales por España, Argentina y Venezuela y ha asistido a los festivales internacionales de teatro de Nancy, Aviñón y Spoleto.

Check Also

Ana de armas, Invitada de honor en la apertura de Alàbriga Hotel & Home Suites, el nuevo hotel 5 estrellas gran lujo de la Costa Brava.

  La preciosa playa de Sant Pol en la localidad de Sant Feliu de Guíxols …

Uso de cookies

PrimacíaTV.es utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR